Educació Infantil.
LECTOESCRIPTURA
Per a poder entendre les etapes de la lectoescriptura, hem de conéixer quines habilitats van adquirint els xiquets i les xiquetes quant al llenguatge, la motricitat i, més concretament, la grafomotricitat. D'aquesta manera podem també començar a pensar en un ensenyament de la lectura i l'escriptura que respecte els ritmes i les característiques concretes individuals dels xiquets i les xiquetes. Presentem, doncs, a continuació, un resum de l'evolució d'aquests aspectes i algunes propostes d'activitats que permeten reforçar les habilitats esmentades.
Evolució del llenguatge dels 0 als 6 anys
ETAPA PRELINGÜÍSTICA.
És l'etapa que comprén entre el naixement i el primer any. A nivell auditiu el bebé va captants els sons del seu entorn i reaccionant davant d'ells, distingint els sons verbals dels no verbals. És a partir dels sis mesos quan, a nivell visual, comença a distingir colors, formes, rostres... Per estimular al bebé, podem presentar-li estímuls visuals i auditius (mòbils, peluixos, titelles, sonalls...) i moure'ls davant d'ell per tal que els busque amb la mirada i els escolte.
ETAPA DE LLENGUATGE NO COMBINATORI.
Succeeix entre el primer any i els dos anys. El bebé articula les primeres paraules i va guanyant precisió en l'articulació d'aquestes. Ha aprés que el llenguatge s'utilitza per a expressar-se i ell l'utilitza sobre tot amb una funció referencial (per a assenyalar i indicar). Per a recolzar aquests assoliments i anar més enllà podem jugar amb ells al fer apariats amb els noms (el seu i el de les perones que coneix), o a jocs de paraules com les paraules encadenades, "de la Havana ha vingut un vaixell...", etc.
ETAPA DE LLENGUATGE COMBINATORI.
És l'etapa final. Comença entorn als dos anys amb un llenguatge telegràfic perquè el xiquet ha aprés a combinar paraules. A mesura que passa el temps, va augmentant el seu vocabulari i comença a fer moltes preguntes. Cap als quatre anys la construcció de les frases és prou correcta i entre aquesta edat i els cinc anys ja és capaç de formular inclús oracions relatives i subordinades. Recomanem jugar a jocs de paraules com els abans esmentats i fer també endevinalles, rimes, comparacions...
El nostre estudi sobre lectoescriptura
Per a consultar la informació de manera més completa i detallada, deixem el nostre estudi sobre l'aprenentatge de la lectoescriptura i els processos que hi intervenen
Evolució de la motricitat i la grafomotricitat dels 0 als 6 anys
PRENSIÓ REFLEXA.
Parlem dels primers quatre mesos de vida. El bebé agarra amb força els objectes que li freguen la mà. A poc a poc el moviment deixa de ser un reflex, encara que continua sent un moviment passiu, i comença a portar-se també aquests objectes a la boca. Per tal d'estimular al xiquet, podem acariciar-li les palmes de les mans i els dits, o donar-li objectes per què els agafe i tractar de llevar-li-los modulant la força per què ell faça resistència.
EVOLUCIÓ DE LA PRENSIÓ VOLUNTÀRIA.
Des dels cinc mesos fins als quatre anys, el xiquet va precisant la seua capacitat de prensió. Primer s'aconsegueix la prensió palmar (5-6 mesos), després la prensió de pinça inferior i posteriorment la de pinça fina o superior (7-11 mesos), més tard aprén a soltar els objectes i inclús a llançar-los (15 mesos) i, en arribar a l'any i mig, pot realitzar tasques com vestir-se, agafar un llapis i fer traços, jugar amb encaixables, rentar-se, etc. Per afermar aquestes habilitats podem fer jocs de pilota per agafar-la, soltar-la, llançar-la; trencaclosques senzills que vagen augmentant la dificultat; jocs d'encaixables; fer polseres o similars per enfilar granadures; activitats d'enroscar i desenroscar, i permetre al xiquet que participe d'activitats quotidianes com ajudar a vestir-se i desvestir-se, ajudar a rentar-se, atar cordons...
EVOLUCIÓ DE LA GRAFOMOTRICITAT.
Podem dir que aquesta comença als 18 mesos, quan és capaç d'agafar un llapis per a fer traços. Al principi es tracten de traços impulsius, incontrolats i on la coordinació òcul-manual no existeix. Aquests moviments van evolucionant fins als dos anys i mig, on ja pot fer traços independents i més controlats. Però no és fins els tres anys quan apareix la coordinació òcul-manual, per la qual cosa aprén a dominar els moviments i a més comença a donar nom a allò que dibuixa (hi ha una intencionalitat). Als quatre anys aquesta intencionalitat apareix abans de dibuixar (diu el que dibuixarà abans de fer-ho) i el seus dibuixos, encara que esquemàtics, comencen a representar la realitat d'una manera més fidel. Anirà millorant tant a nivell de precisió com a nivel de realisme conforme altres àrees (social, afectiva, lingüística, cognitiva...) també evolucionen.
